Educador de Gats

CAT   ESP

L'impacte de l'abandó en el gat

Qualsevol ésser que tingui cor, és capaç de sentir el dolor i la frustració de l’abandó. No cal ser humà per tenir consciència de la duresa dels elements, quan no hi ha ningú més que tu, sense recursos en un medi hostil. Tot allò que et donava seguretat ja no existeix. No hi ha referències ni protecció. Estàs perdut. Estàs en estat de xoc.

Aleshores jo agafaria el meu mòbil, trucaria al 012 d’emergències i vindria un helicòpter a rescatar-me. Pim pam, dit i fet. Però els gats no tenen mòbil. Per no tenir, no tenen ni drets en la nostra societat. Són, com la resta d’animals, circumstancials dins els nostres valors. I és que hauríem de fer-nos el càrrec de què li comporta a un gat ser abandonat, tan sigui deixant-lo tirat al mig del bosc, penjat en alguna cuneta o llença’t per la finestra del cotxe.

Els gats són animals molt intel•ligents que, a més, reflexionen molt sobre tot plegat, tan del que els passa com del que els rodeja.

En els casos en els que es rescata al gat, els efectes poden arribar a ser devastadors. Cada dia a la seva sort, augmentarà espectacularment els efectes secundaris de tota mena, tan físics com psicològics. La baixada brutal de defenses que experimenten per depressió, els converteix en animals molt dèbils i fràgils. Són altament delicats, es trenquen molt fàcilment si no han viscut mai al carrer. Qualsevol virus o malaltia que passi per allà trobarà un hoste amb totes les entrades obertes de bat a bat.

D’una banda molts han perdut tota la confiança en les éssers humans. Qui vulgui recuperar a aquest gat, haurà d’estar disposat a fer un treball llarg i delicat, amb molt poques recompenses ni alegries durant mesos. Dies i dies amagat sota la rentadora, el sofà, el llit… qualsevol lloc on ningú li pugui fer mal. Ni menjarà, ni beurà ni visitarà la sorra. El seu cervell està saturat, bloquejat, trencat de dalt a baix. Fàcilment tindrà tendències agressives si busquem el contacte físic, mentre la seva llegenda de gat dolent i traïdor creixerà dia a dia sense remei. També es pot comportar així amb qualsevol membre de la família, adult, nen o gos, encara que ho hagi conegut abans i encara que ningú li mostri hostilitat.

Tampoc serveix de res abandonar-lo a les portes d’una protectora o d’un refugi, el cas és el mateix. Ell no se sentirà alleugerat pel fet de tenir immediatament un “sostre”. El que ell valora és el que tenia. Ni sap ni es planteja que aquell centre és un pas previ per una nova vida. L’efecte és el mateix: he estat abandonat.

No és cert que els gats ja s’espavilen sols, que cacen i viuen bé. Ni tan sols els gats de colònia ho explicarien si no fos pel menjar que els porten. A ciutat no hi ha menjar ni caça, encara que hi hagi ocells i rates (que no se les mengen ni pràcticament les cacen). I al bosc hi ha depredadors i caçadors que els mataran tan aviat com puguin, a part de que s’ha d’aprendre a caçar. I abans d’aprendre’n ja has pogut morir. I és que el bosc imposa massa per fer-s’hi un lloc en quatre dies, simplement no funciona així.

I no és gens estrany veure un gat “suïcidar-se” en trobar-se en aquesta situació. La vida ja no té sentit, si tot allò en el que creies era una farsa. A aquella gent amb la que vivies no els importaves gens, se t’han tret de sobre sense miraments ni remordiments. Sí, els gats se n’adonen de tot això i de molt més. I simplement, siguin on siguin, encara que hagin estat rescatats per algú amb molt bona voluntat, deixaran de menjar esperant la mort per deshidratació. No importa el que facis, no importa que li posin una sonda gàstrica que l’alimenti artificialment, no importa que el vetllis tota la nit, ni que preguis al cel, ni que l’abracis amb tot el que tens. La sentència ja ha estat dictada, el mal ja està fet, no hi ha volta enrere. Morirà als teus braços sense que hi puguis fer res. Fins i tot el sentiràs ronronejar creient que el teu esforç comença a donar resultats. És el seu últim alè de vida, agraint-te l’esforç i el temps que li has dedicat. És el moment de marxar.

No tots els gats són abandonat, alguns simplement es perden o s’escapen. Els efectes i la duresa són els mateixos. Ho passarà igual de malament que els que van ser expulsats de casa seva. Per això, si realment estimes el teu gat, posa-li el xip identificatiu. Potser això el salvarà de donar voltes amunt i avall i no engreixarà la llista de gats als que s’ha de trobar una llar. Hi ha molta gent que creu que el seu gat no es pot escapar mai, perquè potser viu en un pis i sembla impossible. Però molta d’aquesta gent s’ha topat de morros amb la realitat de l’accident. El seu gat sense xip ha desaparegut i molt probablement, mai més el tornaran a veure.

L’abandó és una gran humiliació, una falta de respecte, una punyalada per l’esquena, una bufetada amb la mà oberta, un gran acte de covardia, una irresponsabilitat, un acte cruel i molt vil. Darrera l’abandó s’hi amaga gent mediocre, covard, sense cor ni valors, autèntics perdedors de la vida que encara no entenen el significat de paraules com amor, respecte i família.