En Crispy i la Nena

per Esther Aparicio

El passat mes d’agost vam adoptar a dos gatets nascuts a l’abril. Un mascle i una femella, Crispy i Nena. Primer va venir ell, el dia 14 d’agost. I una setmana després ella, el dia 21.

Abans d’ells vam tenir un preciós gat, el Lolo, que malauradament va morir el mes de maig per una insuficiència renal. Només tenia 7 anys. Pobret.

Era un gat especial, bo, molt bo i carinyós. Tot s’ho deixava fer. Netejar-li les orelles, tallar-li les ungles, agafar-lo, donar-li petons, raspallar-lo i fins i tot es deixava passar l’aspirador de mà per sobre del pel! Li encantaba i es posava panxa en l’aire, de costat i de totes maneres per que li passéssim l’aspirador. Quan haviem de portar-lo al vete mai protestava i es deixava fer. Era un gat que t’ho posava tot molt fàcil.

El 17 d’agost vam portar al Crispy a casa. Quan vam arribar ens vam quedar ben sorpresos. Ho va inspeccionar tot amb una confiança i seguretat que creiem que era el Lolo reencarnat! Durant la primera setmana estàvem al·lucinats, tenia les mateixes reaccions que el Lolo, carinyós, dòcil, preciós. Feia les mateixes coses!

Llavors, acostumats com estàvem a uns gats tant senzills de tractar, ens va agafar per sorpresa el comportament de la gateta Nena. Va arribar a casa tímida, espantada. Es va ficar sota el moble del menjador i allí es va quedar durant 2 dies. Ens van dir que era normal, que de moment no la forcéssim, que ja aniria sortint. Li acostàvem el bol amb menjar i aigua i tot just treia el morret per menjar. Per sort menjava. Però de seguida es ficava al fons de tot. La podíem tocar una miqueta amb la punta dels dits, el braç no arribava mes. Vam posar ben a prop la caixa de sorra, el menjar i l’aigua per tal que no hagues de recórrer tot el pis, espantada com estava.

Al cap de dos dies, estàvem al menjador i la vam veure sortir de sota el moble. Per fi! A poc a poquet va anar recorrent el menjador, però no mes. I de seguida es tornava a amagar si sentia un soroll. També va trobar refugi sota el llit i passava hores allí. Al final, al cap de 4 o 5 dies vam pensar que no era bo que passes tantes hores amagada. així que vam “sellar” tots els racons per tal que anés investigant la casa i es veies obligada a sortir i a viure aventures! I així, mica en mica , dia a dia va anar sortint. Ja es passejava per tota la casa, vam poder posar la caixa de sorra al seu lloc, el menjar a la cuina. Jugava al menjador amb el Crispy, corria a munt i a ball. Es deixava tocar, però només en els llocs on ella es sentia segura, que era darrera del capsal del sofà! I d’agafar-la…res de res

Aixi va anar passant el primer mes, amb força avanços però sempre espantadissa i tímida.

Va arribar el dia de la primera vacuna. Havíem de portar-los al vete. Primer vam agafar al Crispy i el vam ficar al transportin. Cap problema, es clar. Però quan li va tocar a ella…mare meva la que es va liar per poder la agafar. Vam quedar ben esgarrapats. Però no pas perquè sigui una gata agressiva, ni de lluny. Era per lo espantada que estava i nosaltres molt nerviosos.

Va ser complicat, sobre tot, perquè com he dit al principi, veníem d’un gat totalment “peluche”. Ja un cop al transportin tots dos i de camí al vete es quan vam decidir contactar amb algú que ens pogués ajudar. Mentre anàvem al cotxe vaig començar a mirar per internet i vaig trobar la pàgina del Jordi i em va agradar el que vaig llegir. Un cop a cal vete ho vam comentar i casualment una noia de la consulta coneixia al Jordi. Ell la havia ajudat amb dos gats que es barallaven molt. Ens va aconsellar molt que contactàssim am el Jordi.

Així que en arribar a casa el vaig trucar i vam quedar pel dissabte 27 de setembre a les 12h Esperàvem amb impaciència. Va arribar el Jordi i va entrar super tranquil. Va seure al sofà i ens va demanar que li expliquéssim una mica la situació. De seguida es va posar en marxa. Vam tancar totes les portes per que la Nena no tingués tants racons per fugir. Estava amagada sota el llit. Vam haver d’apartar-lo perquè no volia sortir i a partir d’aquí que va fer el Jordi? Doncs ni mes ni menys que perseguir la per tot arreu, de forma pausada, caminant tranquil, parlant-li suau. Si s’amagava, la feia sortir de manera suau, que ella veies que no passava res. I aixi al cap de…10 minuts la va tocar.

Primer li va posar el dit al seu nasset i a continuació per la cara i el cap. Ella va tornar a fugir i torna a començar. Fins que ella tornava a quedar-se quieta i es deixava tocar. Al moment la va agafar i la va posar sobre el sofà.

A continuació em va tocar a mi fer-ho. I ho vaig aconseguir. Podia tocar la meva Nena. Podia agafar-la!! Següent torn. Ara li tocava al Carlos. I també ho va aconseguir! Literalment vaig flipar! En total el Jordi va estac poc mes d’una hora.

Evidentment nosaltres havíem de fer “els deures” amb ella cada dia, sense estressar-nos!

Avui, 27 d’octubre, un mes després, la Nena es deixa agafar, netejar els ullets, ve al llit a dormir, et demana menjar.

Encara queda una mica de treball. Quan sent la porta o un soroll encara s’espanta i fuig corrents a sota el llit, que ja no hi cap quasi! Si ve algú d’afora s’amaga sota el moble però la trec sense problema, es deixa arrossegar!

Ha evolucionat moltíssim!!

De vegades es una petita cosa i un canvi d’actitud per part nostre. Però es clar si no ho saps fer….no ho fem o ho fem malament, encara que posem bona intenció. Els gats tenen el seu llenguatge i nosaltres un altre. Es qüestió d’aprendre idiomes!

Bé , no vull allargar-me més!

Nosaltres personalment aconsellem a tothom que tingui un conflicte amb un animaló que consulti a la gent que en sap. I el Jordi n ‘és un!

Gràcies Jordi per la teva ajuda!

Esther, Carlos, Crispy, Nena i Lolo (sempre amb nosaltres).