Gat que ataca a les visites. Badalona. Part 2 de 9. NERVIS.

Ahora que este gatito está más tranquilo, me voy a mover un poquito, ¿vale? Shh, tú, chico. No flipes tanto, chico, no flipes tanto, no flipes tanto. ¿Ves?

Noemí: Y si me muevo yo, me atacará a mí.

EG: Te deberías haber vestido un poco mejor para la

ocasión, ¿de acuerdo?

Noemí: ¡Es que llego de trabajar!

EG: No te preocupes. Él me va siguiendo a mí. Él me va siguiendo a mí.

Puedes venir hacia mí. Ven, no tengas miedo, ¿vale? Si tú en algún momento ves que él

duda, tú te quedas quieta. Ven, ven, Noemí, sin miedo, ven.

Noemí: Este sonido que hace, el grrr, me mata.

EG: Dentro de lo que cabe, pobre, él está bastante

tranquilo, ¿eh? Y lo que necesita ver de todo el mundo, y sobre todo de la gente de casa

también, es mucha tranquilidad.

Noemí: Él está más tranquilo si estoy yo. Si las niñas están

solas, es horroroso.

EG: Gatita, déjale en paz, pobre, ¿eh? Bueno, escúchame, chico. ¿Te parece

normal esto, gatote? Shh, no le pegues, no le pegues, no le pegues. Ahora él está tenso y le

da una hostia a todo lo que se mueve, ¿vale? La gatita ya irá aprendiendo que cuando está

así, le tiene que dejar en paz. No ha pasado nada, no le ha hecho nada. Ellos ya se

entienden, ¿eh? ¿Estás tranquilito tú ya, un poco más? ¿Eh? Tranquilo, tranquilo, hombre,

tranquilo, tranquilo. Él, si ve seguridad, está tranquilo. Si estamos todos muy tranquilos,

él está muy enfocado en mí. Sí, tú, tú, tú ¿Eh? Y ahora a él esto le va muy bien porque

dice: hostia, es la primera vez que viene alguien y ni me gritan, ni me cogen, ni nadie

chilla, ni acabo hostiando a nadie.

Ara que aquest gatet està

més tranquil, em vaig a moure una miqueta. Vale? Shh, tu, noiet.

No flipis tant, noiet. No flipis tant. No flipis tant.

Noemí: I si em moc jo m’atacarà a mi.

EG: Tu t’hauries d’haver vestit una miqueta millor per a l’ocasió.

Noemí: És que arribo de treballar!

EG: No et preocupis. Ell em va seguint a mi. Ell em va seguint a mi.

Pots venir cap a mi. Vine, no tinguis por. Si tu en algun moment veus que ell dubta, tu et quedes quieta.

Vine, vine, Noemí, sense por. Vine.

Noemí: Aquest soroll que fa, el grrr, em mata.

EG: Dintre el que cap, pobret, ell està bastant tranquil. I el que necessita veure

de tothom i, sobretot, de la gent de casa també, és molta tranquil·litat.

Noemí: Ell està més tranquil si estic jo. Si les nenes estan soles, és horrorós.

EG: Gateta, deixa’l estar, pobret.

Bueno. Escolta’m, noiet.

A tu et sembla normal això, gatot? Shh No la peguis. No la peguis. Ara ell està tens i li fot

hòstia a tot el que es mou.

La gateta ja anirà aprenent que quan està així ens l’ha de deixar estar. No ha passat res.

No li ha fet res.

Ells ja s’entenen. Estàs tranquil·let, tu, ja, una miqueta més? Eh? Tranquil.

Tranquil, home, tranquil. Tranquil. Ell, si veu seguretat, està tranquil.

Si estem tots molt tranquils, ell està molt enfocat en mi. Sí, tu, tu.

I ara a ell això li va molt bé perquè és el primer cop que ve algú i ni em criden, ni m’agafen, ni ningú xiscla, ni acabo hostiant a ningú.

Desplaça cap amunt