Principalment, la meva feina és interpretar què passa realment a cada casa, ja que molts cops les famílies dels gats no ho saben o tenen molts dubtes. Després de conèixer el cas, és indispensable una visita a domicili. Un cop a lloc, observo la situació mentre escolto tot el que la família del gat tingui a dir o preguntar.
A partir d’aquí dono pautes i exercicis que s’han de fer, diàriament a ser possible, per tal de canviar la situació i intentar que les coses millorin.
El gat és un animal que no vol ni presses ni impaciència. Els procediments acostumen a ser lents al principi, però passen a ser més ràpids a mesura que avancen els dies. Els problemes que em trobo més sovint són: baralles de gats, gats agressius, gats que no fan servir el sorral, gats amb por, gats que ataquen a les visites, gats que es llepen fins a perdre el pèl, gats que es rasquen fins a fer-se ferides, gats amb obsessió pel menjar, gats que miolen de nit o a tota hora…
Moltes vegades és una sola visita. Això no significa que quan marxo està tot arreglat, vol dir que aleshores queda la feina a fer per la gent de casa. El nombre de sessions depèn del problema que hi ha i de la dedicació de la gent de casa. I també de com compliquin les coses els mateixos gats.
El preu de la visita depèn del lloc on viu el gat.
En l’”educació” d’un gat no es tracta que el gat faci les coses que volem, sinó que nosaltres li oferim les que ell necessita. No pensem que els gats s’adaptin al nostre interès, sinó més aviat ser nosaltres qui ens adaptem a ells.
Sense l’esforç de tots els de casa, és complicat aconseguir el que ens proposem.