En Hulk

per Anna Forcadell

Vam adoptar al Hulk farà uns 3 mesos, demanaven adopció urgent ja que era carinyós amb les persones però repartia llenya entre altres gats. Ens va enamorar aquesta careta d’indignat que feia a la gatera i el vam anar buscar de seguida. Des del primer dia va ser un encant amb nosaltres, mimós, juganer, sempre a punt per adormir-se a sobre nostre.

La sorpresa va ser quan vam rebre la primera visita, va passar a ser Hulk el diabòlic, bufant, esgarrapant i mossegant als estranys i fins i tot a nosaltres, que no sabíem que fer. Vam preguntar a veterinàris que l’únic que deien era que era estrany, a etòlegs que comentaven que s’havia de tancar el gat i que ens farien una enquesta per marcar-nos pautes… i de mentres anàvem evitant que vingués gent a casa perquè era una angoixa per tothom. Vam contactar amb la gatera desesperades per si tenien casos semblants i ens van anomenar al Jordi.

Només veure els videos vam veure que per fi teníem una opció. El Jordi va venir amb la seva tranquilitat, el seu ‘tsss tsss’ pel Hulk i les seves pautes per nosaltres. Resulta que tenim un gat una mica ‘brutote’, que quan s’emociona no controla la seva força i que nosaltres encara potenciàvem més el seu comportament (tot i que ho feiem amb la millor de les intencions). Aquell primer dia vam aconseguir estar 6 persones i el gat va estar assentat tranquilament.

Ahir vam fer el primer intent social ‘post-Jordi’ i el Hulk va estar amb 3 persones de fora molt més tranquil, i nosaltres també. Estem infinitament agraïdes per la teva visita Jordi!