
Hoy estoy en piiip, donde tengo que declarar en un juicio por una custodia de gatos. Me parece muy interesante que haya ido a juicio una cosa así, que demos importancia a los gatos y a los animalitos que nos acompañan en el día a día. Bueno, pues a ver cómo será.
Bien, justo acabo de salir del juicio y lo único que puedo decir es que lo que he oído es
absolutamente esperpéntico. Es decir, no hay otro nombre. La falta de sensibilidad, la falta
de maneras.
Realmente es muy triste que la justicia vea las cosas de esta manera. Me gustaría decir lo que
he oído, pero la abogada de la parte que yo representaba me ha dicho: mejor que no digas
nada, no digas nada de lo que has oído, porque te podrías meter en problemas. Así de triste es.
Es decir, no se puede ni hablar de lo que yo he visto. Bueno, no lo he visto, lo he oído, lo que
ha dicho la abogada. Porque el juicio se ha anulado al final.
Se ha anulado porque la parte en la que yo estaba, digamos que no estaba en condiciones de
continuar en este juicio, porque estaba muy afectada esta persona. La historia básicamente va de que una pareja se separa, tenían unos gatos, una persona se va de esta unidad familiar, deja los gatos allí durante todo el tiempo hasta que ha llegado el día del juicio, que son años, más de dos años. Nunca se preocupa por estos gatos.
Y hoy, en fin, en definitiva, lo pedía, lo reclamaba absolutamente todo. Y lo que, hasta un cierto
punto, me parece bien. Lo que he encontrado absolutamente de locos y esperpéntico ha sido lo que yo he oído. Es que no sé ni cómo explicarlo, porque en principio, hasta yo me podría
meter en problemas.
Pero vaya, básicamente es que si tenéis gatos o animales, no sé ya, y vais a algún tipo de juicio de custodia, que tengáis suerte. Que tengáis suerte, porque les importa un pito directamente, les importa un pito. Yo pensaba que sería alguna cosa incluso a celebrar, que se tomara en seriamente un tema así.
Bueno, seriamente es la última cosa que se ha tomado. Triste, muy triste. No sé si se repetirá el juicio.
Básicamente les obligan también a llegar a un acuerdo. Me hace mucha rabia no poder decir lo
que he oído, pero paso de meterme en problemas. No sé quién vendría a buscarme en esta
pequeña cuenta, pero la abogada me ha dicho, corres el riesgo de que venga alguien y ya tienes problemas y ya tienes un pollo montado.
Por lo tanto, lo único que puedo decir es que es terrible la justicia, la injusticia de este país. No deberíamos decir justicia, injusticia. Y que… en fin, espero que nunca tengamos que luchar por la custodia de los animales, porque no vamos bien.
En este país no vamos bien. Incluso con las nuevas leyes europeas que han entrado. No, no,
claro, la excusa… no es que hace tan poco que claro… que aún no están adaptadas.
¿Han entrado o no ha entrado? Por lo tanto, yo que he pensado que sería un día en que vería cosas… un avance en la ley y en estos procesos, pues no, absolutamente. Hacia atrás y
horroroso. Y la palabra del día de hoy es esperpéntico.
Avui estic a piiip, on he de declarar en un judici per una custòdia de gats. Trobo molt
interessant que hagi anat a judici una cosa així, que donem importància als gats i als animalets
que ens acompanyen al dia a dia. Bé, doncs a veure què serà.
Bé, tot just acabo de sortir del judici i l’únic que puc dir és que el que he sentit és absolutament esperpèntic. És a dir, no hi ha altre nom. La manca de sensibilitat, la manca de maneres…
Realment és tristíssim que la justícia vegi les coses d’aquesta manera.
Voldria dir el que he sentit, però l’advocada de la part en què jo representava m’ha dit: millor que no diguis res, no diguis res del que has sentit perquè et podries posar en problemes, així de trist és. És a dir, no es pot ni parlar del que jo he vist… Bé, no ho he vist, ho he sentit, el que ha dit l’advocada, perquè el judici s’ha anul·lat al final. S’ha anul·lat perquè la part en què jo estava… diguéssim que no estava en condicions de continuar en aquest judici perquè estava molt afectada aquesta persona.
La història bàsicament va de que una parella se separa, tenien uns gats, una persona marxa
d’aquesta unitat familiar, deixa els gats allà durant tot el temps en què ha arribat el judici, que són anys, més de dos anys. Mai es preocupa per aquests gats. I avui, en fi, en definitiva, ho
demanava, ho reclamava absolutament tot. Fins a un cert punt, em sembla bé, el que he trobat
absolutament de bojos i esperpèntic ha estat el que jo he sentit… És que no sé ni com explicar-ho perquè en principi fins i tot em podia posar en problemes, però vaja, bàsicament és que si teniu gats o animals, no ho sé ja, i aneu a algun tipus de judici de custòdia, que tingueu sort.
Que tingueu sort perquè se’ls en refot, directament, se’ls en refot. Jo em pensava que seria
alguna cosa fins i tot a celebrar, de que es prengués seriosament un tema així. Bé, seriosament és l’última cosa que s’ha pres.
Trist, molt trist. No sé si es repetirà el judici. Bàsicament els obliguen també a arribar a un acord. Em fa molta ràbia no poder dir el que he sentit, però passo de posar-me en problemes. No sé qui em vindria a buscar a mi en aquest petit compte, però l’advocada m’ha dit que corres el risc que et vingui algú, ja tens problemes i ja tens merders. Per tant, la única cosa que puc dir és que és terrible la justícia,
la injustícia d’aquest país.
No li hauríem de dir justícia, injustícia. Espero que no haguem de lluitar mai per la custòdia dels animals, perquè no anem bé, en aquest país no anem bé. Fins i tot amb les noves lleis europees que han entrat.
No, no, clar, l’excusa no és que fa tan poc que encara no estan adaptats. O ha entrat o no ha
entrat? Per tant, jo que he pensat que seria un dia en què hi hauria un avenç en la llei, i en
aquests processos, doncs no, absolutament.
Enrere, horrorós. I la paraula del dia avui és esperpèntic.