La Gina i en Troy

per Glòria Ortínez

La Gina va se un regal de Sant Jordi. Com una rosa, va arribar a casa amb tres setmanes de vida, mes o menys, perquè no menjava sola. Vam anar a base de biberons un bon temps. La propietària de la mare de la Gina tenia presa en desprendre’s dels cadells i això a la petita gateta no li va anar molt bé, ja que mai va tenir contacte amb cap gat. Per tant, el seu caràcter es va anar fent molt especial. De fet continua sent una gateta molt especial, es molt rabiüda i a l’hora extremadament carinyosa i simpàtica. Fa moltes coses que recorden a tot menys a una gateta, però la Gina sempre ha estat així, i a mi ja m’estava bé. De fet sempre l’he adorat, potser per ser tant diferent i salvatge. La relació que tenia amb ella era perfecta, fins que va arribar en Troy.

En Troy era un mascle que d’un dia per l’altre, va aparèixer al carrer de casa meva. Cridava amb molta tristesa, estava brut i passava gana i fred, jo diria que el van abandonar quant es va fer gros. Ens varem fer amics, li portava menjar i agua, però amb la carona que et mirava et demanava alguna cosa més. Així que vaig anar el veterinari, i després a casa amb en Troy. Vaig seguir les instruccions dels veterinaris, i vaig tancar en Troy en una habitació. Quant la Gina es va adonar que allà hi havia un altre gat, pensava que em matava! Va començar a bufar, a roncar, a cridar, a tirar-se contra la porta, en fi…, però em van dir que era qüestió de temps.

Un dia, en un descuit meu, en Troy va sortir de l’habitació i es va tirar contra la Gina. Des d’aleshores, la Gina va deixar de dormir amb mi, em va deixar de mirar, i es va torna molt irritable, amb episodis de por i ràbia, contra mi i contra en Troy, quan de tant en tant deixava que sortís de l’habitació una estona. Era impossible ajuntar dos gats adults per a mi. La Gina ja tenia quatre anys, i en Troy de dos a tres. Em vaig veure desesperada, havia perdut la Gina, i no sabia què fer amb en Troy. Va ser aleshores quan vaig contactar amb la Fundació Altarriba, per explicar el meu cas, i sobretot per poder trobar una llar per en Troy. Però la Yolanda em va donar les dades de l’Educador de Gats. Em var dir, textualment, en Jordi “ho arregla tot”. Vaig contactar amb ell i, a la primera que va arreglar, va ser a mi. Em va tranquil·litzar molt parlar amb ell, i veure que tenia esperança de que en Troy es quedés a casa. Varem quedar per que visités els meus gats amb dues setmanes d’antelació, i en aquests dies, em vaig gairebé empollar la web d’en Jordi, que és fascinant. En vaig treure alguna idea molt positiva per als meus gatets, i sobre tot la tranquil•litat que abans he anomenat, que va ser molt important, perquè vaig aconseguir transmetre-la als meus gats, sobre tot a la Gina.

Quant va arribar en Jordi a casa, la situació estava un xic millor, ja podia deixar més estona en Troy lliure, amb la Gina, però els atacs d’un i altre eren encara sovint i violents. Tampoc compartien res, ni menjar, ni aigua, ni pipi-cat. Res de res. De fet semblava impossible que ho podessin fer, però….. miracle! En Jordi va estar a casa unes tres hores, els va parlar, els va fer jugar, els va acaronar, els va tranquil•litzar, i em va donar uns exercicis a fer amb ells a diari, tota l’estona que pogués. Aquell mateix dia van començar a compartir-ho tot.

A dia d’avui, amb els deures que en Jordi ens va posar a casa, i amb la seva interessant visita, les meves mixetes estan lliures i juntes tot el dia. La Gina torna a dormir cada dia als meus peus, en Troy és un entremaliat que no para de jugar i fa enfadar molt a la Gina que encara no sap jugar amb ell. Però sobretot a casa hi ha pau i molta satisfacció de veure que he aconseguit ajuntar els meus gats. Jo de tant en tant truco al Jordi per consultar-li dubtes o inquietuds que tinc, i ell sempre em respon amb molt d’interès, cosa que li agraeixo intensament, ja que gràcies a ell i a la seva relació tant especial amb el felins, aconsegueix allò que per una altra persona seria impossible. En Jordi té un do amb els felins. Jo ho he vist a casa meva!!!

Glòria Ortínez.