La Michina i en Pochito

per Glòria Torres

Quan vaig decidir ampliar la família i adoptar un gat mascle, la meva gata, adoptada feia un any, no s’ho va prendre gaire bé i després de dues setmanes de crits i amenaces al nou vingut, jo estava força amoïnada. Llavors em varen recomanar en Jordi. Coincideixo amb un altre persona que ha escrit la seva experiència en que la tranquil·litat i la pau que emet el Jordi va ser el que primer que em va cridar la atenció d’ell. Només en veure els meus gats, va comprendre que el pitjor ja havia passat i que aviat es ferien amics, cosa que va passar efectivament en uns pocs dies.

Desprès em vaig mudar a una casa on la gata va tenir un fort ensurt en pensar que un gat aliè entraria a la casa procedent d’un jardí veí, i ho va exterioritzar posant-se molt agressiva amb el meu gat, com si de sobte no reconegués el qui havia estat el seu amic des de feia un any. Novament vaig cridar en Jordi, que també llavors em va donar bons consells per ajudar a apaivagar la gata i em va tranquil·litzar dient-me que aviat la tempesta passaria, com així va ser.

No vull acabar aquestes ratlles sense dir que el que més m’agrada del tracte que té en Jordi amb els gats, segons he pogut apreciar, és que actua sempre des del més gran respecte i paciència envers els animalons, tot tenint en compte principalment les seves necessitats segons la seva naturalesa. I, en efecte, pel temps que porto convivint amb gats (aquests són els primers que tinc), la tranquil·litat i el respecte són la millor manera, per no dir l’única, de tractar amb ells i mantenir una relació tant bona i enriquidora com ells són capaços de proporcionar-nos.