La Misha, la Pipa i l’Ona

per Eva Miquel

Diuen que els gats no apareixen a les nostres vides per casualitat i jo n’estic convençuda. I és que tot el procés que hem hagut de passar per a que la Misha, la Pipa i l’Ona tinguessin una relació estable i de respecte, ha estat ple d’aprenentatge.

És clar que això només ha sigut possible gràcies al Jordi i els seus consells, perquè nosaltres ens sentíem totalment impotents i superats per la situació. A casa teníem la Misha, una gata d’uns 2 anys que vivia plàcidament amb nosaltres. Però un dia la seva vida es va trastocar, perquè vam decidir ajudar a una gata del carrer totalment escanyolida i molt embarassada a parir i a alimentar-se a casa.

Les vam tenir separades i quan va ser l’hora de buscar casa a la mare i a les cries, vam decidir quedar-nos dues gatetes nosaltres. I això a la Misha no li va semblar gens bé. Cada vegada que les intentàvem ajuntar era un drama. Les atacava, les perseguia i elles tan petites només volien jugar amb ella, però s’emportaven clatellots i acabaven amagant-se espantades o no volien marxar del meu damunt. Quan vam decidir trucar al Jordi teníem moltes esperances, perquè realment volíem tenir-les a casa amb nosaltres, però també teníem por perquè no sabíem si allò tindria solució.

Quan ens va visitar i ens va dir que amb una mica d’esforç per part nostra tot podria arreglar-se vam llençar-nos-hi de cap. Vam seguir les seves indicacions i encara que va ser dur i de vegades no veiem la llum al final del tunel, després de tot un estiu seguint les pautes marcades (o sessions de germanor com jo les anomenava) ho vam aconseguir. A més cada cop que teníem dubtes, trucàvem o escrivíem al Jordi i de seguida ens donava la seva opinió.

Actualment conviuen les 3 normalment. La Misha no s’hi relaciona massa i de tant en tant hi ha alguna persecució, però podem dir que a casa regna la pau i concòrdia. No hi ha solucions màgiques, perquè cada gat és un món, però amb l’ajuda d’en Jordi aquesta solució acaba arribant.